Ohana va tornar a Grècia amb un projecte que la covid-19 va obligar a posposar. Aquest cop només hi van poder anar el Miquel i la Kira, però la il·lusió era compartida per tot el grup.

Vam visitar l’Elna Maternity Center, un centre on conviuen refugiats de diferents nacionalitats (afganesos, congolesos, pakistanesos; vaja, de tot arreu) amb l’ajuda de diferents ONG espanyoles. Nosaltres hi vam anar a través de Aire, oenegè que vam conèixer i col·laborar ja fa 5 anys, quan vam anar a camps de refugiats de Grècia el 2016. El centre Elna Maternity va néixer amb l’objectiu de donar acollida a dones embarassades i a les seves famílies per tal d’oferir un espai adequat per viure i fugir de les pèssimes condicions de vida dels camps de refugiats.

Hi vam estar treballant 10 dies, de 8 a 9 hores diàries, atenent a tothom qui tenia una necessitat odontològica, com sempre , tractaments dignes, respectuosos i inclusius. La gent, tot i que al principi ens miraven amb cert recel, amb el pas dels dies ja van confiar molt en nosaltres, i això ho va fer tot més fàcil. Cal destacar la feina de les voluntàries, joves, valentes i entregades, que són les que s’encarreguen de tota la organització del dia a dia d’aquesta gent. Els nens, un cop mes, van aportar l’alegria i els somriures, com en tots els nostres voluntariats.

Allà, a Atenes, en aquest món a part que formen les persones refugiades, el covid no semblava existir, com si no hi fos en boca de ningú. Tampoc portaven mascareta ni hi havia distàncies de seguretat. Ens convidaven a menjar a les seves petites habitacions, on compartíem amb ells el poc que tenen, sense pors, tot amabilitat i altruisme.

Poder estar junts, comprendre les seves vivències i els seus patiments, fer-los veure que no estan sols malgrat tot, que ens importen, va ser una experiència curativa. Per a ells i per a nosaltres.